Mantenir els nostres fills és clar! Però fins quan?

Mantenir els nostres fills és clar! Però fins quan?- Pares i Nens

No hi ha cap dubte de que els pares i les mares tenen l'obligació de prestar aliments als seus fills i que aquesta no cessa en cas de divorci o dissolució de la parella de fet, sinó que es manté en forma de pensió d'aliments, que es fixarà en funció de les despeses concretes de cada fill, de la capacitat econòmica d'ambdós progenitors i inclourà, en termes generals, el menjar, l'habitatge, el vestit, el calçat, l'assistència mèdica i l'educació.

No obstant, la situació econòmica que travessa el nostre país i la concurrència de circumstàncies excepcionals en algunes famílies ens obliguen a plantejar-nos si aquest dret dels fills és absolut o té alguna limitació.

En primer lloc, fins quan estan obligats els pares a mantenir econòmicament els seus fills? Segons preveu el Codi Civil de Catalunya, l'obligació d'aliments de pares a fills s'estén més enllà dels 18 anys, concretament fins que el fill adquireix independència econòmica, de manera que mentre segueixi estudiant, aquesta obligació es mantindrà vigent i inclourà les despeses de continuació d'aquests estudis.

No obstant, l'altíssim atur juvenil dels darrers anys i les dificultats que els joves d'avui en dia han d'afrontar per tal d'incorporar-se plenament al mercat laboral, han provocat que els jutjats s'hagin pronunciat en multitud de sentències establint límits a aquesta obligació: en cas de que el fill estudiï, serà necessari que aquest tingui un rendiment regular i que no hagi finalitzat els estudis amb anterioritat per causes que no li siguin atribuïbles; en cas de que el fill ni estudiï ni treballi, la necessitat d'aliments no li ha de ser imputable, és a dir, que no ha de derivar de la seva mala conducta o de la seva falta d'aplicació al treball, condició que en cas de concorre permetrà als progenitors extingir la seva obligació de pagar aliments.

Per altra banda, també cal plantejar-nos què passa en aquells casos en que el progenitor obligat no disposa d'ingressos econòmics suficients? Malgrat podríem pensar que, si la pensió d'aliments es fixa de forma proporcional als ingressos econòmics, en cas de manca d'ingressos no hi cabria l'establiment d'aquesta obligació, la realitat és que la majoria de Jutjats i d'Audiències Provincials estableixen que, amb independència de la capacitat econòmica dels pares, la pensió d'aliments ha de cobrir un mínim vital, que solen fixar al voltant dels 120-180 euros mensuals, limitant la possibilitat de suspensió d'aquesta obligació als casos més excepcionals de mancança absoluta d'ingressos en que les necessitats bàsiques del progenitor són, alhora, cobertes per una altra persona.

No és excepcional trobar-nos amb pares i mares que paguen altes pensions d'aliments a fills de 30 anys que encara no s'han independitzat econòmicament, per el que cal reflexionar sobre la possibilitat de que el manteniment d'aquesta pensió en casos similars afavoreixi la passivitat d'alguns fills en la finalització dels estudis i la recerca de feina. Tampoc és excepcional trobar-nos amb pares i mares que no poden fer front al pagament de la pensió d'aliments dels seus fills i han de recórrer a l'ajuda familiar per cobrir el mínim vital dels seus fills i les seves pròpies necessitats, si bé en aquest cas no estarien obligats a garantir el mínim vital d'aquells fills ja majors d'edat.

De tot plegat, potser caldria reflexionar que és la nostra obligació com a pares donar tots els recursos als nostres fills per què en el dia de demà puguin independitzar-se i no dependre de nosaltres. No obstant, cal que ells també entenguin, que un cop arriben als 18 anys cal que s'esforcin en estudiar, o en cas que no sigui possible per motius diversos, en treballar per el seu futur. El que no podem fer és sobreprotegir-los en els casos que es queden sense fer ni una cosa ni l'altre de forma indefinida mantenint-los fins passada l'edat adulta, no creieu?