Entrevista a Empar Moliner

Les nostres periodistes de Pares i Nens entrevisten a l'escriptora i també periodista Empar Moliner.

Empar Moliner

L'Empar va cursar la carrera de periodisme i ha treballat tant a la ràdio, com a la premsa, així com també a la televisió. Ha escrit diversos llibres, entre els quals destaquem un llibre de contes que va inventar per a la seva filla i en el que hi surten els seus dibuixos fets als 6 anys, "Contes infantils contra tot pronòstic". Actualment la podeu veure als Matins de TV3 i també escoltar al Matí de Catalunya ràdio com a col·laboradora del programa.

Ella us ha escrit unes paraules, llegiu, llegiu...

"Hola, em dic Empar i la meva feina és escriure històries perquè els altres les llegeixin. Escric contes, de vegades escric notícies en un diari, de vegades escric coses divertides que els passen als polítics. Tinc un ordinador i al voltant de l'ordinador hi ha moltes coses que m'agrada veure mentre treballo. Dibuixos que m'ha regalat la meva filla, un pot ple de bolis, xiclets… I també tinc moltes llibretes. Quan tinc una idea, me l'apunto corrents per no oblidar-la. El que passa és que a les meves llibretes no només hi ha les coses que escric. De vegades m'hi trobo un fantasma, un gos que es menja un os, un zoo d'unicorns… I això és perquè la meva filla, de vegades, me les agafa i me les omple de dibuixos".

Empar Moliner


L'ENTREVISTA

Feta per les nostres periodistes:

Periodista           Periodista

Berta Trusca (7 anys)    Erola Pros (5 anys)

- Què dius quan surts a la tele o a la ràdio?

Coses que m'escric abans. Les escric i les envio  als correctors per si de cas hi ha alguna paraula mal dita. Després, posem les paraules en una mena d'ordinador molt gran i quan estic parlant, les puc llegir. Així no em perdo.

- D'on treus les idees per escriure??

De les coses que veig i que m'agraden molt o de les coses que veig i que no m'agraden gens. De vegades, la meva filla em dóna idees molt bones. De vegades trobo notícies al diari que em fan riure o em preocupen i n'escric.

- On t'agrada més escriure?

A casa, en una taula molt bonica que tinc. Però també escric al sofà amb un ordinador portàtil mig trencat. Quan vaig als bars escric en llibretes o en papers. També escric coses al tren.

- Per escriure s'ha de llegir molt?

 

Sí!!! Molt!! De tot!! Llibres, diaris esportius, revistes, còmics... És com per ser cuiner, que s'ha de menjar molt. O per ser pintor, que s'han de mirar molts quadres. Però normalment si t'agrada escriure és que t'agrada llegir. Hi ha escriptors que no llegeixen gens, però és molt estrany. Us imagineu un pastisser al que no li agradés la xocolata? Oi que és estrany? ? 

- De petita ja escrivies?

Sí. A la meva mare li feia poemes. Escrivia a la revista de l'escola. M'inventava llibres i els grapava. Vaig "fer" una editorial. Sempre guanyava premis per Sant Jordi. I també escrivia teatre i el representàvem amb els companys... Quan vaig ser més gran anava a la biblioteca. Em semblava increïble que hi hagués tants escriptors al món que no coneixia.

- Què passa si a algú no li agrada el que escrius o el que dius?

És molt normal. Tu només has de pensar si allò que has fet està ben fet. Vull dir: si fas uns macarrons ben fets però a mi no m'agraden perquè no m'agraden els macarrons, no passa res. No li han d'agradar els macarrons a tothom. I potser tu, de vegades fas macarrons amb salses estranyes. O sigui: el que em sabria més greu és que em diguessin que els macarrons t'han quedat molt salats i molt cremats. Jo sempre que algú em diu que una cosa que he fet li agrada o no li agrada gens em dic: ni el que jo faig ni el que tu penses és tan important.

 

- Què passa si arribes tard a la tele o a la ràdio?

No m'ha passat mai. Sempre arribo molt d'hora. Però un dia a la tele em vaig descuidar de passar per maquillatge (s'hi ha d'anar per força o tothom surt amb cara de son) i em vaig renyar. Jo, quan me'n vaig donar compte, m'estava morint de riure. Alguna vegada, però, estava prenent un cafè al bar i em tocava sortir i he hagut de córrer.

- Et fa vergonya quan surts a la tele o a la ràdio?

Una mica, però em fa més vergonya fer una xerrada on tothom em mira. A la tele com que només hi ha els tècnics i són amics meus no és tan horrorós. Al programa on jo surto no hi ha públic. Als que hi ha públic t'ho passes pitjor. ? 

- T'agrada ser famosa?

No en sóc gaire! De vegades algú em diu coses, perquè li sembla que em coneix. De vegades se'm queden mirant perquè pensen: "A aquesta la conec però no sé de què!". Però una vegada un nen molt petit em va dir una cosa que em va agradar molt. Em va dir: "Tu surt pel la tele?" i quan li vaig dir que sí va obrir uns ulls com unes taronges i va exclamar: "Llavors... Tu ets amiga de Rayo McQueen!". Es pensava que allà dins a la tele hi vivíem tots. Els dibuixos animats, nosaltres...? ? 

- Alguna vegada has volgut fer una altra feina?

Sí!!! M'agradaria tenir un bar i ser cambrera. M'agradaria ser sommelier (els que tasten el vi i el trien per als restaurants). També m'hauria agradat ser detectiu. I també m'hauria agradat molt ser corredora de fons, atleta.

- Escriuràs més contes per nens?

Sí, però potser per nens una mica més grans, perquè ara la meva filla té set anys. Els faré pensant en ella.

Moltes gràcies Empar!!! :)

A vosaltres! És divertit contestar preguntes. No trobeu?