Crear vincles amb els nens per quan deixin de ser-ho

Hi ha una data, hora i lloc per començar a treballar els vincles amb els teus fills?

Quan els nens són petits el seu món depèn totalment dels adults.  Porten la roba que els comprem, mengen allò que els cuinem, van on nosaltres anem i, en definitiva, fan el que creiem que és més convenient.

Els pares tenim tendència a pensar que això serà etern, que sempre ens necessitaran i que el nostre vincle amb ells es mantindrà inalterable… Però els vincles, com tot a la vida, també s'han de treballar.

En els primers anys de vida, és senzill: donar el pit, el biberó, cantar cançons amb ells, compartir l'estona del bany, llegir el conte de la nit… Són moments que ens uneixen als fills. Ells ens els reclamen constantment i a nosaltres, de vegades se'ns fan pesats perquè les obligacions diàries no sempre ens permeten gaudir prou d'aquestes situacions que anys després segur que trobarem a faltar.

Però les coses canvien i a mesura que creixen, la seva interacció amb la resta del món es va ampliant. De mica en mica veuran altres models que no som nosaltres i de forma imperceptible aniran donant més importància al que pensen els seus iguals que al que pensem nosaltres. És llei de vida i així és com ha de ser, tot i que per una estranya raó, als adults sovint ens acostuma a agafar per sorpresa. El cas és que la societat actual va a un ritme ràpid i els nens d'avui deixen de ser-ho cada vegada més aviat.

Què podem fer quan ens adonem que els nens ja no volen dependre tant de nosaltres? Si voleu enfortir el vincle amb els vostres fills quan arriba la preadolescència i, sobretot, crear una bona base de diàleg per quan l'adolescència aparegui i s'apoderi de l'esperit dels nens i nenes que encara són ara, us proposem una sèrie d'activitats que poden ajudar a consolidar el lligam entre vosaltres.

Només calen dos ingredients bàsics: temps i paciència per potenciar una relació entre pares i fills que amb més o menys intensitat ha d'entrar en crisi quan l'adolescència aparegui de ple a les vostres vides.

Aquestes són algunes de les coses que aconsello als pares i mares dels meus alumnes de 5è, que podem adaptar per tal que resultin vàlides per altres edats…

1.- Veure alguna sèrie o programa de moda amb ells resulta molt útil.

Uneix força i ajuda molt a tenir converses relaxades que donen peu a comentar situacions diverses sense entrar en discussions. Els concursos tipus La Voz, Got Talent, OT, tenen molt èxit entre nens i adolescents i es poden programar per veure en horaris adequats. Tenen el perill de fomentar la mitomania, però veure'ls en família permet passar una estona distesa que podem aprofitar per destacar determinades actituds dels concursants, reprovar comentaris irrespectuosos, parlar de la frivolitat de determinades maneres de fer, fomentar un esperit crític sa i aprendre a fer valoracions argumentades.

2.- Lectura compartida.

Si de petits la lectura de contes abans de dormir era pràcticament un ritual, podem seguir amb aquest hàbit. És cert que trobar el moment de vegades és difícil, però us aconsello que ho proveu.

  • Entre els 10 i els 12 anys hi ha un llibre genial: "Contes per estimar-te millor". Són un grapat de contes breus, molt àgils de llegir que us encantaran. Cada conte té una reflexió per comentar situacions extrapolables a la vida real.
  • A partir dels 12 anys us proposo que suprimiu la lectura de llibres per veure vídeos dels youtubers que segueixen.

3.- Conèixer la seva música.

Escoltar-la amb ells, tafanejar els videoclips i compartir llistes d'Spotify, és una manera d'estar connectats al seu món.

Potser no ens agrada el que miren o escolten, però probablement no deixaran de fer-ho. Cada família haurà de posar els límits que consideri.

Per tant, conèixer el mercat i saber a què tenen accés, ens ajudarà a situar-nos, a opinar i a reflexionar.

4.- Planificar junts els drets i obligacions familiars.

Cada família és un món i té unes particularitats que depenen de la seva realitat. Els horaris de tots els membres de la família s'han de quadrar i fer-ho junts ajuda a assumir responsabilitats.

5.- Predicar amb l'exemple.

Com a adults que som, hem de procurar ser coherents amb allò que volem inculcar.

No ens hem de castigar si en alguna ocasió no resultem tan impecables, però caldrà que siguem curosos.

Si no volem que els nostres fills ens menteixin, no ens haurien de veure mentir. Si volem que siguin respectuosos, nosaltres també ho hem de ser i així amb tot el que pretenguem inculcar.