Planifiques l'economia en funció dels fills?

Fem una mica de planificació financera al servei dels fills? Som molts els pares que més d'un cop hem pensat que faríem qualsevol cosa pels nostres fills. L'estima que tenim pels nostres nens pot fer-nos arribar a un nivell de sacrifici o dedicació que, per a la majoria dels pares, no és comparable amb res més. No obstant això, val la pena assegurar-nos que les decisions que prenem (o vulguem prendre) tindran el recolzament econòmic que permeti portar-les a terme. Tots estem disposats al que faci falta, però d'entrada convé facilitar-nos al màxim el camí, perquè ja hi haurà prou temps per a imprevistos i complicacions.

Per a començar, tenir fills és una experiència meravellosa, però, com tot, requereix d'uns recursos bàsics. És important aturar-se a calcular amb quina capacitat econòmica es compta abans de tenir-los, perquè les significatives despeses fixes que porten els fills són de les que no voldrem ni podrem deixar de pagar.

Està molt clar que el nivell de despesa originada pels fills dependrà de les nostres possibilitats i valors: hi ha un ventall gairebé infinit d'opcions tant pel que fa a alimentació, roba o escolarització, per a posar només tres exemples elementals. I és molt aconsellable fer un pressupost aproximat del que això pot representar mensualment i per a cada edat.

En realitat, aquest és un esquema que es podria aplicar a qualsevol compra important que representi la dedicació d'una part substancial dels nostres ingressos. Estem d'acord que tenir fills és incomparable, vista en l'òptica emocional, a cap altra decisió econòmica que ens plantegem, però no deixa de ser, des de la fredor dels números, una despesa més, i en moltes ocasions, de les importants. Així, financerament, podria ser similar a l'adquisició d'un pis i el pagament de la corresponent hipoteca que, amb una alta probabilitat, portarà associada.

Quan sabem quin és el volum de diners mensual o anual que representarà el fet de tenir un o més fills, caldrà analitzar com encaixa això amb les nostres finances. Si abans d'embarcar-nos en ser pares, actualment, tenim una capacitat d'estalvi superior a les despeses que creiem que comportarà la nostra paternitat, podem donar-nos per satisfets. Si no és així, serà molt interessant avaluar a quines altres sortides de diners (lleure, vacances, etc.) ens veiem capaços a renunciar, i si aquestes renúncies són suficients per a donar cobertura a les despeses en què ens farà falta incórrer a causa dels futurs nens.

Encara podem donar un pas més. La planificació financera a un horitzó de, posem per cas, cinc anys, pot ser relativament precisa, sobre tot si comptem amb uns ingressos fixes que provinguin d'una feina amb contracte indefinit. A mesura que ens allunyem del moment actual el grau d'incertesa augmenta, perquè poden arribar esdeveniments que afectin positivament o negativament la nostra capacitat per fer front a les despeses dels fills.

Anem més enllà? Depenent dels nostres valors i capacitats, hi haurà despeses especialment significatives relatives als nens que quedaran fora del dia a dia, com podria ser finançar-los uns estudis a l'estranger, o comprar-los un cotxe, o ajudar-los a pagar l'entrada d'un pis: com més lluny intentem planificar, més imprevistos hi poden haver.

Vist tot això, és molt interessant anar fent un estalvi amb productes adequats per a aquesta finalitat. Si l'horitzó temporal és llarg, és a dir, si és poc probable necessitar els diners abans que passin 10 o 15 anys, amb una mica de risc la rendibilitat pot ser també més alta. Les clàssiques llibretes d'estalvi que ofereixen els bancs, amb el tipus d'interès gairebé nul que en la majoria de casos avui podem trobar, ja no és l'opció més recomanable, especialment si hi ha una bona planificació financera al darrera.

En definitiva, dedicar una estona a aquesta finalitat ens pot donar consciència de quins són els recursos que hi haurem de dedicar i si serem capaços de generar-los. La tranquil·litat que dóna saber que en condicions normals no hi haurà problemes té un valor molt elevat, i, al cap i a la fi, els nens també seran més feliços si no veuen els seus pares patir pels diners. Oi que hi estem d'acord?