El nostre fill/a és superdotat, i ara qué fem?

De broma a vegades diem: "el nostre fill o filla sembla un superdotat", quan destaca en algun estudi, activitat o afició. Des de fa un temps se'n parla més dels nens i nenes que tenen altes capacitats intel·lectuals. Al nostre país ja hi ha diverses associacions de pares i mares.

La definició de les altes capacitats segons el departament d'Educació dels Estats Units és: Quan els nens i nenes adolescents demostren respostes notablement elevades o tenen el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres nens de la mateixa edat, experiència o entorn.

L'OMS defineix com superdotat a la persona que supera un coeficient intel·lectual del 130, en un test d'intel·ligència homologat.

És important destacar que aquestes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups culturals i en tots els nivells socials.

Algunes estadístiques consideren entre un 2% a un 5% i altres, entre el 4% i el 6% de superdotats i talentosos dins la població escolar, però el 90% no ho saben per passar desapercebuts o estar mal diagnosticats. Hi ha casos de coexistència amb problemes d'aprenentatge.

Sembla que la distribució per sexes és la mateixa, però per qüestió de gènere i pressió social, és més difícil determinar-ho en les nenes.

Podem distingir tres nivells:

  • La superdotació: es té quan tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat, tant de raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de captació de la informació.
  • El talent: és quan la persona destaca en un àmbit concret com potser el verbal, matemàtic o artístic, per exemple quan diem "aquest nen té talent musical". Però en la resta d'àrees mostra resultats normals i a vegades deficitaris.
  • La precocitat: els nens que la tenen solen manifestar més recursos intel·lectuals quan estan madurant que els seus companys. Un cop acaba la maduració, la seva capacitat intel·lectual serà normal. La precocitat serà més evident com més petits siguin els nens.

Que ha de fer la família quan s'assabenta que el seu fill o filla té altes capacitats?

Com més aviat es detecti millor. Hi han centres escolars que atenen les necessitats formatives del nen, però la part afectiva, psicològica i social l'haurà d'atendre la família i també en altres entorns.

Com a pares l'haurem d'acceptar tal com és, no com ens agradaria que fos. Ens haurem d'esforçar per empatitzar amb les seves emocions, entendre els seus sentiments i comentaris, perquè sàpiga que tenim en compte les seves opinions però també haurem de tenir molta paciència i saber negociar amb ells, perquè es poden qüestionar contínuament qualsevol argument o tema, sobretot si no té sentit per ell el que li diem o comentem.

Pels pares és recomanable relacionar-se amb famílies que també tenen nens d'altes capacitats. Aquests nens els hi agrada tenir companys i amics amb els mateixos interessos i amb capacitat intel·lectual semblant a la d'ells. Així com aprenen millor els continguts formatius, si es desenvolupen al mateix nivell i ritme de les possibilitats d'aprenentatge que tenen.

Les característiques dels nens i adolescents superdotats són:

Ser molt observadors. Molt curiosos. Amb molta memòria. Tenen interessos intensos. Excel·lents habilitats de raonament. Capacitat per relacionar idees, objectes o fets ràpidament. Amb imaginació inusual. Aprenentatge ràpid. Excel·lents habilitats de solució de problemes. Imaginació inusual i/o viscuda, etc.

En l'àmbit social i emocional

Tenen interès per temes socials i filosòfics. Són molt sensibles emocionalment i també físicament. Perfeccionistes. Enèrgics. Amb preocupació per la justícia. Tenen sentit de l'humor ben desenvolupat. Es relacionen bé amb pares, tutors i altres adults o persones més grans que ell.

Poden debatre ordres dels pares com des de rentar-se les dents, fer els deures, repetir tasques perquè ja les dominen,etc.

Hem de comentar que a nivell emocional senten les emocions de manera més complexa i profunda. Al ser molt sensibles poden patir problemes psicosomàtics com mals de cap, d'estomac, al·lèrgies cutànies, etc.