Els nens i la seva comprensió de la mort

Els nens no són petits adults, de manera que no comprenen la mort com nosaltres

Normalment relacionem el dol amb la mort i, tot i que en aquesta ocasió també ens centrem en això, el primer que hem d'aclarir és que el dol és un procés sa, natural i adaptatiu davant de qualsevol pèrdua significativa.

Per tant, hem de treure-li por al dol, ja que és completament necessari per aprendre a viure amb el buit que ens queda després de la pèrdua.

I recordem això perquè voldríem despatologitzar aquest procés, és a dir, veure-ho amb naturalitat com una cosa necessària i acudir a buscar ajuda només en cas de ser necessari.



Els nens no són adults en miniatura

Els nens no són petits adults, de manera que no comprenen la mort com nosaltres, ja que fins a l'adolescència no comprenen els següents 5 conceptes (Álvarez, 2014):

  • Universalitat: Tots morirem, qualsevol ésser viu pel simple fet de néixer, morirà.
  • Irreversibilitat: El mort no torna a la vida.
  • No funcionalitat: Una persona morta no fa res. No sent, no respira, no pensa ...
  • Causalitat: La mort és la conseqüència d'una causa com la malaltia, la vellesa, l'accident, l'assassinat o el suïcidi.
  • Continuïtat sense cos: La importància de tenir present al mort mitjançant el record i el que som gràcies al que compartim amb ell en vida.


És obvi que per a comprendre tot això, cal tenir un mínim desenvolupament cognitiu i una mínima comprensió. Aquests els adquireixen amb el temps i l'experiència i, com comentàvem, més o menys, fins a l'adolescència, no sé entén la mort de manera completa.

I què entenen abans de l'adolescència?

Que no comprenguin la mort en el més ampli sentit, no vol dir que no hàgim de fer-los partícips, ja que els nens són conscients que alguna cosa passa des que són al ventre matern.

La seva manera d'entendre el món és mitjançant les sensacions que li transmeten els seus adults de referència: siguin gestos, tics, paraules, silencis ...

Som l'exemple que segueixen i això fa que hàgim de ser autèntics i estar preparats per a les preguntes i respostes dispars que ens poden plantejar.

Llavors, Com explicar la mort als més petits?

Una de les eines de les quals podem tirar mà és la no-funcionalitat, és a dir, explicar que no fa una persona morta que una viva sí.

Per exemple, podem explicar que un mort no respira, no sent, no fa pipí...

Aquesta manera és molt visual per als petits, però als adults ens resulta cru en cosificar a l'ésser estimat i convertir-lo en simple cos.