L'amistat a l'època escolar i el paper dels pares en el procés...

Als pares els agrada conèixer els amics dels fills al llarg de la vida

Diuen que la família ve imposada i que els amics es trien. Cert. Com també ho és que sovint els amics s’acaben convertint en puntals de les nostres vides, persones que acabem estimant de forma intensa i amb qui establim lligams que de vegades són més sòlids que els familiars.

Però el concepte d’amistat varia en funció de la nostra etapa evolutiva. Els docents ho sabem bé, perquè les aules i els patis de les escoles són l’escenari d’un munt de situacions on la recerca de l’amistat juga un paper fonamental i on en nom de l’amistat s’originen un munt de conflictes.

A infantil, els nens i nenes interactuen entre ells, però no estableixen lligams de veritable amistat, perquè estan en una etapa totalment egocèntrica que no propicia el vincle profund. En canvi, a mesura que la Primària avança, els nens i nenes seleccionen més als amics que volen tenir. I és en la recerca d’aquesta amistat quan es generen situacions que sovint comporten gelosies, enveges, malentesos i confusions que a les escoles intentem anar resolent a mesura que es donen i que ajuden a les criatures a créixer com a persones.

Un cop a l’ESO, els amics passen a ser crucials. Són el mirall on es projecten els dubtes i il·lusions de l’adolescent i la relació amb ells és la motivació principal de la majoria de nois i noies en aquesta etapa de la vida; perquè amb els amics d’adolescència es viuen les primeres experiències fora del nucli familiar i això uneix amb molta intensitat i atorga sensació de poder, llibertat, autonomia i pertinença de grup. 

Als pares els agrada conèixer els amics dels fills al llarg de la vida. Així, quan els nens són petits fomenten determinades relacions perquè entre pares la relació també s’hi dóna; però és a l’adolescència quan els pares volen exercir un major control sobre el nucli d’amistat dels fills, per allò de “les companyies” i de vegades intenten establir amb ells una relació de “colegueo” que no sempre surt prou bé; perquè voler assumir el rol d’amics quan som pares no acostuma a ser una bona idea.

 

El cas és que en tot aquest procés escolar, aquest tema acostuma a ser una preocupació recurrent dels pares que els tutors coneixem de primera mà a través de les entrevistes: “Tu creus que la meva filla té bons amics?...“  “El meu fill diu que al pati l’ignoren, que no li fan cas i que mai li passen la pilota...”  “El nen està molt disgustat, perquè en aquest grup de treball cooperatiu que heu fet aquesta setmana diu que està sol i que els seus dos amics, en canvi, estan junts en un altre grup...” “Estem preocupats perquè la meva filla ara només té ulls per aquesta nena nova i està deixant de banda a les seves amigues de tota la vida...”

És normal que les relacions dels nostres fills ens preocupin i ens facin patir; però hem de pensar que la tria d’amistats, els desenganys i el nostre propi comportament vers els altres és un procés d’aprenentatge que tots hem de fer. Com adults podem observar aquest procés per tal d’ajudar a les criatures a gestionar les emocions que generen; però també cal donar llibertat de moviments als nens perquè siguin ells els qui estableixin els seus propis lligams i resolguin els conflictes que els aniran apareixent. En aquest procés, que dura tota l’escolaritat, els adults podem donar algun consell i anticipar alguna situació, però hauríem d’intentar evitar intervenir si no és estrictament necessari, la qual cosa a alguns adults els resulta difícil. En aquest sentit, us exposem els 4 conflictes que més sovint apareixen a les aules i us oferim un recull de bons consells que podem donar a les criatures per tal que aprenguin a gestionar-los...

  • El respecte vers els altres. A classe, de vegades observem que els companys o amics, quan s’enfaden, es perden el respecte, s’insulten o actuen de forma agressiva en forma d’empentes o patades.  Cal recalcar que el respecte a les persones és sempre innegociable. No podem tractar malament a ningú i hem de saber defensar-nos si algú no ens tracta prou bé a nosaltres sense caure en les agressions ni els insults.
  • L’enveja o la gelosia. Cal explicar que són sentiments que apareixen en el nostre interior quan creiem que un amic té més sort que nosaltres; és important que els nens i adolescents s’adonin que a un bon amic cal ajudar-lo quan les coses van mal dades; però que també cal alegrar-nos quan la seva situació és bona, o fins i tot, millor que la nostra.
  • L’admiració. Cal explicar a les criatures, que admirar a un amic és molt lloable; però també cal recordar que no ens hem de comparar amb ningú ni ens cal imitar als altres, perquè tots tenim qualitats admirables.
  • El concepte “millor amic”, sens dubte, principal font de conflictes a totes les edats. Provoca recel, enveja i gelosia. Hem de fer entendre a nens i adolescents que la veritable amistat no entén d’exclusivitats i que cal deixar que els amics es relacionin amb altres persones. 

En definitiva, com a adults hem d’entendre aquests processos com a part de l’aprenentatge de vida que tots hem de fer. Si els nostres fills i filles ensopeguen i tenen disgustos en nom de l’amistat, no hem de patir en excés; perquè al cap i a la fi, els amics es consoliden amb el pas del temps i és a la joventut i a la vida adulta quan descobrim que la veritable amistat aguanta el pas del temps i que els veritables amics són aquells que ens accepten tal com som. Procurem no condicionar als nostres fills. Si el protegim massa pensant en experiències viscudes per nosaltres en el passat per evitar que els fereixin, sovint els transmetem les nostres inseguretats, les nostres pors o els nostres sentiments. Hem de deixar que siguin ells mateixos els qui facin el seu propi procés de selecció i ensopeguin en les pedres que trobaran pel camí. Això sí... Nosaltres hem d’estar allà donant el màxim suport possible per si ens necessiten quan això passi. Perquè han de tenir molt clar que els amics es trien, però la família és la que és i és important que sempre sigui un pilar i un referent inalterable.

No deixeu de llegir...

Vales lo que valen tus amigos, impressionant article que em va enviar una bona amiga i que em va emocionar profundament. Espero que tingueu algun amic a qui enviar-li un cop l’hàgiu llegit.