Sí, tinc 3 fills; Sí, tinc TV...

Sí, tinc 3 fills; sí, tinc TV...- Pares i Nens                                                                FOTO: Meritxell Perpinyà Masip

Doncs sí, amb monosíl·labs responc com puc una "conversa" que tinc amb algú que gairebé no conec. No ho sé, tinc la sensació que m'he de justificar pel fet de tindre 3 fills o per voler tindre'n un altre. Perdoneu, no ho entenc.

A vegades em diuen «I quan pararàs?». Perdona? Parar, de què? Tampoc n'hi ha per tant! Només en tinc tres, de fills. La meva àvia en va tindre nou!

O he d'aguantar preguntes com «Per què vas anar a buscar el tercer si tenies "la parelleta"?» Ho sento però no vaig tenir fills per tindre "la parelleta". Apa, que no s'han de casar entre ells! El gènere no era important; més aviat va ser qüestió d'una altra cosa.

O també he de sentir bajanades com «Que no veus la tele?». Doncs sí, veig la tele, tinc internet i no vull un equip de futbol. I, per cert, no tinc cap tendència religiosa!!! Simplement vull tindre els meus fills tranquil·lament sense que ningú hi posi el nas.

Gràcies pels consells, de debò.

Per criar fills o tindre'ls crec que s'han de tenir ganes, paciència, humor i saber fer malabars. Tot per aquest ordre i d'aquesta manera.

De fet, d'humor sempre se n'ha de tindre. D'aquí sorgeix la "teoria de la relativitat" que només sorgeix cap al tercer fill. I, per cert, és veritat.

Al primer, a l'hora del bany poses el termòmetre a l'aigua, poses la temperatura ambient adequada, mires quin és el sabó més adient, la tovallola, l'hora... un ritual que es duu a terme amb una certa calma i tranquil·litat. Quan arriba el segon ja no tens termòmetre perquè directament hi poses el colze, la temperatura ambient ja no te la mires, la tovallola, a vegades, no la tens ni preparada sinó que la vas desplegant amb una mà mentre sostens el teu fill amb l'altra (podríem dir que aquí comença el domini dels malabars). El tercer el suques directament a l'aigua, si arronsa les cames és perquè crema o està freda i així amb la resta.

 

Amb l'alimentació passa el mateix. El primer, mires fil per randa tot el que diu l'OMS sobre l'alimentació i la introducció dels aliments a cada edat. Me'n recordo que amb el segon vaig adaptar més la seva alimentació a la nostra separació per la conciliació (o sigui que, quan el nen estava amb mi, sempre li donava pit, tret de quan anava amb altra gent. Aquests li introduïen les fruites, verdures, ... que responien a àpats com l'esmorzar i el dinar).

I amb la tercera no recordo quan un dia en sec em va posar la mà dins del plat i es va endur un tros a la boca. El mateix va passar amb l'ou. Amb la primera el quart de rovell, després la meitat, finalment la clara (i tot sense fregir). Al segon, però, vaig fer la truita directament (trencant els ous, això sí) i amb la tercera crec que va menjar-se un ou ferrat directament.

Sí, sóc mala mare, ho sé, però és que hi ha certs maldecaps quan en tens un que quan en tens més ja no existeixen. Aquí rau la teoria de la relativitat.

La dosi de paciència i humor han d'anar augmentant a mesura que tens fills, si no la relativitat no arriba.

I els malabars? Us preguntareu.

Doncs sí, a la pregunta de com ens organitzem entre activitats, vida diària, logística familiar i d'altres, la meva resposta va ser molt senzilla: malabars. No sé si n'heu fet mai, de malabars, però si tu intentes fer rodar tres pilotes a l'aire, hi ha un moment que una ni la domines ni la tens; està a l'aire.

Això és tindre tres fills. Has de tenir clar que no pots dominar-ho tot al 100%, sinó que en algun moment quelcom està suspès a l'aire, després cau a sobre teu amb força, l'has de subjectar fort i donar-li impuls novament. És un joc continu on has d'estar atent abans que les pilotes et caiguin.

Algú va dir que l'educació dels nostres fills/es es pot comparar en com subjectem una pastilla de sabó a les nostres mans; si l'agafes amb força sortirà disparada però si no l'agafes amb fermesa s'escolarà entre els nostres dits.

I heus aquí una frase que m'encanta: "Abans de casar-me tenia sis teories de com educar els nens. Ara tinc sis fills i cap teoria" John Wilmot (1647-1680)