Quin rol adoptes davant els conflictes amb el teu fill?

Aquesta pregunta també es pot extrapolar a com som quan discutim amb una altra persona, o com anunciem en el títol de l'article, amb els nostres fills més grans. Com actuem quan volem tenir raó? Som tossuts o ens allunyem del conflicte?

Cada persona afronta el conflicte com bonament pot. Com sempre dic als cursos i tallers que imparteixo, no vull creure que hi ha una única manera de plantar cara a les discussions, sinó que el més important és estar tranquil amb un mateix i és que a vegades és millor tenir pau que tenir raó. Buscar la coherència entre el que un sent i  el que un pensa, diu o fa, per mi suposa l'excel·lència de la intel·ligència emocional.

[su_quote]A vegades és millor tenir pau que tenir raó[/su_quote]

Partint, doncs, de la certesa que la millor manera d'actuar és aquella que aporta més benestar emocional, tots hauríem de compartir una mateixa manera de comunicar-nos basada en l'assertivitat.

Els 5 rols que es plantegen en un conflicte

Els 5 rols que es plantegen en un conflicte són: el competitiu, el col·laborador, l'evitador, l'acomodatiu i el compromissari.

El competitiu, és aquell que "tira pel dret" i que pot liderar fàcilment una situació d'emergència. Es caracteritza per ser una persona resolutiva, però amb poca empatia o paciència davant les reaccions dels altres. Adopta mesures impopulars que sí que són obeïdes però sols a curt termini.

El col·laborador és aquell que defensa els interessos de totes les parts, busca una solució integradora i s'implica en els conflictes per fonamentar una relació de futur.

 L'evitador és aquell que no fa res. La seva actitud passiva ve donada pel fet que, per ell, el conflicte no té gran importància; és una qüestió de prioritats. També pot ser que consideri que no és el lloc ni el moment.

L'acomodatiu, per norma general, cedeix. I com tots, ho fa de forma justificada, potser perquè ha comès un error prèviament, potser perquè sap que l'agressivitat no li funcionarà o per por al conflicte. Tots tenim un motiu per fer el què fem.

Finalment, trobem el compromissari, aquell que busca la igualtat entre les parts. Cerca que tothom es vegi afectat, discriminat o recompensat de la mateixa manera.

Aquest últim rol sempre em fa pensar en la "història de la taronja". Aquest història parla d'una mare, una taronja i dues filles. Les dues filles estan a la cuina i li diuen a la seva mare que volen una taronja cadascuna. Però sols n'hi ha una. Què fa la mare? ...Què faries tu?

La mare opta per la solució salomònica, meitat i meitat. Les deixa sobre la taula i se'n va a feinejar. Quan torna a la cuina, sorprenentment, veu les restes que han quedat: mitja pela i mitja polpa.

Ai! si demanéssim més, si no pressuposéssim tant, potser en les mateixes respostes trobaríem la solució; una filla tenia gana, l'altra volia fer melmelada.

Amb aquest conte arribem a la conclusió que la igualtat no sempre és la solució. I ens planteja la idea que si féssim més preguntes obertes i escoltéssim més activament, potser disminuirien els conflictes i les males decisions.

[su_quote]La igualtat no sempre és la solució[/su_quote]

Els 5 rols es poden confondre entre ells, la línia que els distingeix és fina i ambigua, tots adquirim un rol o un altre segons el context, segons la posició  que ocupem en un grup o segons l'interlocutor que tenim al davant. De tots els rols descrits, el que s'avé millor amb el conflicte és el col·laborador, ja que afavoreix les relacions personals sinceres i fa que els acords tinguin més estabilitat en el temps.

[su_quote]De tots els rols el que s'avé millor amb el conflicte és el col·laborador perquè fomenta les relacions personals sincerres i que els acords tinguin més estabilitat en el temps[/su_quote]

Sigui com sigui, la intel·ligència emocional (com qualsevol intel·ligència) es basa en el coneixement. Si sabem, podem ser conscients i, per tant, saber quin rol interpretem en cada moment. Quan en prenem consciència, el conflicte es pot convertir en un joc d'estratègia on les emocions es puguin arribar a controlar.