Entrevista a un Bomber de Rescat!

Hola nens i nenes, avui els periodistes de Pares i Nens entrevistaran a un bomber de rescat!

Es diu Jaume Pinyol i forma part d'un cos especial de bombers que es diuen GRAE (Grup de Recolzament d'Actuacions Especials). Aquest grup de bombers especial s'ocupa de fer rescats en situacions molt difícils. Per exemple, rescatar gent que s'ha perdut a la muntanya, gent que estava escalant, esquiant, anant pel riu, per barrancs, en coves etc...

El Jaume va entrar al cos de bombers de la Generalitat i posteriorment al grup de bombers especialistes de rescat de muntanya GRAE. També és Guia d'Alta Muntanya i ha cursat formacions en rescat urbà en alçada, rescat de muntanya, rescat aquàtic, primers auxilis, submarinisme professional, allaus, rescat en altura, rescats en cavitats etc...

Bomber rescat

Per tal de ser un bomber de rescat s'ha d'estar molt i molt preparat, tan físicament com mentalment, ja que s'ha de poder rescatar a gent en totes les condicions possibles, moltes d'elles adverses. Durant l'hivern els rescats es compliquen molt degut a les condicions meteorològiques (neu, fred, gel, allaus...) i ells han de ser els primers que han d'aguantar aquestes condicions i ajudar als altres, molts cops malferits. Per això fan entrenaments molts dies i practiquen tot tipus de rescats.

És molt important també que estiguin formats en primers auxilis i en medicina d'alta muntanya perquè al ser ells qui rescaten a les persones han de saber com ajudar-les fins que poden arribar a l'hospital.

Ara que ja sabeu una miqueta què és això de ser bomber de rescat us deixem amb unes paraules que us escriu el Jaume:

"Molt bones a tothom. Em dic Jaume Pinyol i us escric des d'un poblet molt petit del Pirineu occidental que es diu Sort. Aquí dalt vivim envoltats de natura i grans muntanyes que son la delícia dels escaladors, alpinistes, esquiadors i de tota la gent que practica els esports d'aventura.

Ja fa mes de quinze anys que treballo de bomber i, des de fa set anys, estic treballant al parc de bombers de la Seu d'Urgell en un grup especialitzat en els rescats de muntanya que s'anomena GRAE. També estic titulat com a Guia d'Alta Muntanya i també hi treballo de tant en tant, portant gent a fer muntanya i fent cursos d'iniciació o perfeccionament en alpinisme o escalada.

 Fins aviat!"

 

Jaume Pinyol (Bomber de GRAE)


 L'ENTREVISTA

Feta pels periodistes de Jan Petit:

Periodista Jan Petit   Periodista Jan Petit

Tània Trusca (9 anys)   Joel Reinhart (10 anys)

- Sempre has volgut ser bomber de rescat?

No he tingut la vocació de ser bomber des de petit. Vaig accedir al cos de bombers als 28 anys i aleshores ja feia molt temps que practicava escalada i alpinisme. Aleshores em va fer molta il·lusió el poder accedir al cos de rescat en muntanya GRAE.

- Què s'ha de saber fer per ser bomber de rescat?

Has de tenir destresa i saber-te moure bé per la muntanya en totes les seves vessants: per la neu, en parets verticals, en barrancs i rius, i en cavitats. Has de tenir bons coneixements de primers auxilis i de les tècniques específiques de rescat en muntanya. Has de mantenir una bona forma física que et permeti fer la teva feina a la muntanya en unes condicions que a vegades són bastant adverses degut a la meteorologia o a l'estat de la neu. I sobretot, has de tenir moltes ganes d'ajudar a la gent que ho necessita.

- Com aconsegueixes ser un bomber de rescat?

En el cos de bombers de tant en tant s'ofereixen places per cobrir els llocs de treball dels grups d'especialistes. Aleshores es fan uns exàmens, unes proves físiques, d'escalada, d'esquí de muntanya i de tècniques de progressió en vertical. Entre tots els candidats s'escullen els que queden millor classificats, com en qualsevol altre feina.

- Com vas vestit quan vas a rescatar algú? Sempre porteu casc?

Vestim uniforme de roba tècnica de muntanya. Depenent de cada rescat i de l'època de l'any portem la roba més adient per cada ocasió. Però sempre portem el material mínim de seguretat que consisteix en botes de muntanya, arnés de cintura, material per progressar per les cordes i sobretot casc i també ulleres per protegir-nos els ulls.

- Quines coses portes a la motxilla quan vas a rescatar algú? Agafeu menjar i aigua? Porteu mantes pels accidentats?

Si fem el rescat de dia amb l'helicòpter portem una motxilla molt petita amb molt poc material o inclús podem fer el rescat sense motxilla. Però si el rescat és molt complicat podem arribar a utilitzar fins a cinc o sis o més motxilles plenes de cordes, de material mèdic i altres coses.

 

Si el rescat el fem de nit acostumem a portar una motxilla gran per persona amb material de seguretat personal i amb el material necessari per fer el rescat o la recerca. En molts casos podem portar menjar i aigua calenta, si és necessari, i material d'aïllament tèrmic pels accidentats.

- Quants bombers es necessiten per rescatar algú?

Uix…Quina pregunta més difícil… El grup de rescat bàsic està format per dos bombers, un pilot d'helicòpter i un operador de vol. Però en rescats complicats sempre es requereix de molta més gent. Ens podem ajuntar fins a deu bombers de rescat cada dia.

En cas de recerques de persones perdudes ens ajuntem amb els bombers de foc i podem arribar a treballar fins a 15, 20 o moltes més persones, incloent mossos d'esquadra i personal mèdic.

- Quantes persones has rescatat?

Per sort no fem rescats cada dia, això significa que la gent no es fa mal cada dia. A l'estiu hi ha més gent a la muntanya i acostumem a treballar més que a l'hivern.

- Quin ha estat el rescat més difícil que has hagut de fer?

Els rescats d'escaladors en parets llargues i verticals són bastant complicats, però per mi el més difícil no és el rescat en si mateix, sinó prendre la millor decisió en cada moment.

- Com sabeu on està la persona que heu de rescatar? Porteu mapes? Teniu càmares per veure on és? 

Portem mapes i Gps. Avui en dia els telèfons mòbils de la gent acostumen a portar ubicació gps i això ens ajuda molt. Si no és així, ens guiem per les explicacions que ens donen els propis accidentats o els seus familiars.

- Quan ve l'helicòpter en un rescat?

Sempre que les condicions meteorològiques permetin volar i sempre que sigui de dia; amb un vent molt fort o amb boira molt densa és massa perillós volar prop del terra.

- Qui és el cap del grup? Qui dóna les ordres?

Som un equip de quatre persones i cadascú pren les decisions que li pertoquen. Pilot i operador decideixen en tot el que fa referència al vol i operacions de grua d'helicòpter. Els dos bombers GRAE decideixen en tot el referent al rescat i, quan portem metge, ell és qui te l'última decisió pel que fa a l'assistència mèdica de l'accidentat.

Treballem sempre com un equip molt ben coordinat on cadascú ja sap quina feina li pertoca fer. Sempre tenim un comandament superior que gestiona i coordina els rescats normalment des d'una sala situada a les instal·lacions de bombers a Bellaterra.

Algún cop t'has trencat la cama en un rescat?

El primer que hem de tenir en compte en un rescat és la seguretat del nostre equip. Així podem treballar i donar sempre la millor assistència. Mai podem treballar per damunt de les nostres capacitats en muntanya ja que pot esdevenir molt perillós.

Per sort jo no he tingut cap lesió ni accident.

- No tens mai por quan has de rescatar algú en un lloc molt difícil o perillós?

Tenir por no ens ajuda a fer be la nostre feina. Jo tinc molt de respecte per la muntanya i per totes les maniobres que fem durant els rescats. No podria treballar en rescat de muntanya si tingués por.

Què és el més perillós de la muntanya?

El més perillós a la muntanya no és la muntanya, ni la pluja o el vent, ni el fred... El més perillós és el desconeixement o manca d'experiència de la pròpia persona que, a vegades, ens porta a fer activitats que estan per sobre les nostres possibilitats.

- Com ens hem d'equipar per anar a la muntanya?

Portar roba adient per l'activitat que anem a fer. A la motxilla sempre s'hauria de portar alguna peça de roba més, que serveixi per abrigar-nos i/o per protegir-nos de la pluja. Mòbil amb bateria carregada. Plànols de la zona. Una llanterna frontal amb piles noves. Un xiulet. Una petita farmaciola. Una mica de menjar força calòric i aigua.

Què hem de fer si ens perdem a la muntanya?

Si ens perdem per la muntanya avui en dia és important utilitzar la telefonia mòbil. Per tant, haurem d'intentar bellugar-nos fins arribar a una zona on trobem cobertura de qualsevol operador que ens permeti trucar al 112. Serà important poder explicar quines referències visuals tenim des del lloc on ens trobem: si veiem llums, muntanyes, torres d'alta tensió, llacs etc… En cas de mal temps sempre serà millor caminar cap a les parts més baixes on protegir-nos del vent, fred, neu o pluja. I és molt important no arribar mai a esgotar les forces caminant sense saber on anem.

T'agrada la teva feina? Què és el que més t'agrada de la teva feina?

La meva feina m'agrada moltíssim i estic orgullós de poder-la exercir. El que més m'agrada és mirar als ulls a les persones i familiars d'accidentats que de vegades venen a donar-nos les gràcies per un rescat ben fet. Això no té preu.

- Què més diries als nens i nenes i a les seves famílies?

La muntanya i els esports i activitats en el medi natural no són perillosos com la gent es pot arribar a pensar. Tot i així és molt important tenir una bona formació tècnica i una forma física adequada per cada activitat en concret. Recomano a tothom gaudir d un bon dia a la muntanya practicant alguna activitat. Avui en dia hi ha molt bons professionals que treballen oferint formació i sortides guiades en qualsevol dels esports que es poden practicar en muntanya.

Animeu-vos a sortir!

Moltes gràcies Jaume, segur que tots hem après moltes coses de la teva professió i de les excursions o activitats a la muntanya!